Rodonyà
Mossos d’esquadra,
el principis d’un cos:
Texte tret de la Generalitat de Catalunya
Pere Anton Veciana, rambler d'ofici, va viure intensament el
període de lluites entre els Àustria i els Borbó a principis del XVIII, cosa
que li comportà uns bons guanys en els terrenys econòmic i social. Veciana no
era cap botifler destacat, però la seva activitat comercial, com a proveïdor de
l'Exèrcit en temps de guerra, va propiciar la seva recompensa després de 1714.
Per altra banda, les
mercaderies de Veciana eren exposades a constants perills per aquells camins
mancats de seguretat, ja que era impossible amagar de la vista de la gent els
cavalls i les mules que anaven de fira en fira. Per protegir aquests béns, en
Veciana va formar un grup de mossos.
Paral·lelament,
Veciana era sotsbatlle de Valls des de 1715 i va col·laborar en el fet que el
setge de Carrasclet no fructifiqués a Valls, la qual cosa va contribuir a
acréixer el seu prestigi.
Totes aquestes
circumstàncies van fer possible que s'autoritzés Veciana i els seus homes la
formació d'un cos "policial", i es va fer mitjançant un decret del
capità general de Catalunya de data 24 de desembre de 1721, que legitimava de
jure el que ja existia de facto.
ELS
MOSSOS D'ESQUADRA DURANT EL SEGLE XVIII
L'actuació dels mossos
va significar un canvi en la idea de seguretat interior del país, de la qual
s'havia encarregat des de sempre l'Exèrcit, però que quedava al descobert quan
hi havia guerra a l'exterior. Valls, Rodonyà i Riudoms van ser els primer
indrets on hi va haver destacament del cos de mossos i quan Pere Anton va
morir, l'any 1736, els mossos estaven en onze poblacions del país: Valls,
Riudoms, Piera, l'Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni,
Falset, Torres de Segre i Figueres.
L'estructura dels
destacaments era d'un caporal i entre 5 i 9 mossos, exceptuant Valls, seu del
cos, on hi havia més d'una vintena de persones. Dins de la jerarquia de
l'Exèrcit, el cap del cos s'equiparava a un coronel i el caporal a un tinent.
Els sous també estaven en consonància, ja que eren pagats pels ajuntaments. El
cap cobrava 17,5 rals al dia, un caporal 7 rals i un mosso 3,5. No hi va haver
augment de sou fins a ben entrat el segle següent, cosa que propicià que alguns
mossos es pluriocupessin com a pagesos, barbers, etc.
La família Veciana va
comandar el cos fins al 1836, en què renuncià al càrrec. D'altra banda, els
caporals formaven veritables dinasties, en són exemples els Vidal, Estruch,
Passanau o Roig.
L'edat d'ingrés al cos
se situava entre els 22 i 30 anys com a norma general. Si analitzem un mosso
estàndard de mitjan segle XVIII, ens trobem amb un home de 40 anys i 16 de
servei. Podem destacar, però, el caporal Fornells, de Solsona, que tenia 63
anys, i els mossos Claramunt i Pelfort, de 62 anys i amb 34 de servei, cosa
remarcable si tenim en compte l'esperança de vida de l'època i els perills
existents.
Si en el període de
Pere Anton Veciana la preocupació bàsica eren els maquisards, en el regnat de
Carles III i en els principis del de Carles IV, el contrabandisme era molt
important.
Mossos i
contrabandistes han fet literatura i, encara que els primers havien d'anar en
contra dels segons, els problemes econòmics propiciaven que en ocasions hi
hagués "col·laboracions " entre ells.
Les seves competències
eren nombroses i, fins i tot, alguna s'ha perdut en el temps. A les poblacions
i zones d'actuació dels mossos, eren els encarregats de la vigilància i requisa
d'armes en ús indegut. Com a mostra podem destacar que, en un recorregut de
Felip Veciana per la Conca de Barberà, l'Urgell i la Segarra durant l'any 1790,
en 15 dies es van intervenir 14 escopetes, 2 carrabines, 2 pistoles i 2 sabres
(la majoria per manca de llicència), es va investigar la mort d'un pagès a
Miralcamp i l'actuació d'uns lladres a Bellpuig. La delinqüència comuna, per
tant, era la base de treball del cos, i podria ser l'antecedent dels serveis
territorials actuals i dels assentaments en comarques.
El nombre d'integrants
del cos a finals de segle era de 126 i el cap del cos tenia l'obligació de
visitar una vegada a l'any cadascun dels destacaments, mentre que el caporal havia
de recórrer el territori assignat almenys un cop al mes.
La Unitat de Medi
Ambient té els seus antecedents en aquella època amb la persecució de caçadors
que utilitzaven reclams de caça no permesos i en les actuacions contra els
caçadors furtius. Hem de tenir en compte que caçar significava, en molt casos,
poder menjar carn en moltes cases.
En aquella època es
feien trasllats de detinguts en les famoses "cuerdas de presos",
igual com avui dia, però amb vehicles. També es perseguia la prostitució i el
joc il·legal, cosa que té un paral·lelisme amb la Unitat de Joc i Espectacles.
L'Àrea d'Escortes té
els seus antecedents en l'escorta que s'efectuava de paisà al president de la
Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona, lloc on no hi hagué destacament
estable fins a 1876.
Els antecedents de
l'Àrea de Policia Científica els tenim en les descripcions que es feien dels
detinguts, bastant allunyades dels coneixements de dactiloscòpia i
antropometria actuals. Un exemple pot ser:
Martín GRATACÓS
(a) El ros de Santa Leocàdia Estatura: 5 pies Pelo y cejas: rojo Nariz: larga
Boca: regular Barba: clara Edad: 53 años Estado: casado Natural: Salas,
Corregimiento de Figueras Vestido: Al uso del país Padece enfermedad gálica con
úlcera en ano y testículos.
ELS
MOSSOS EN EL SEGLE XIX
El segle XIX va
representar moltes variacions en la vida política i social del país i el cos en
fou un reflex. Després de la Guerra del Francès, es va redactar el primer
Reglament de les Esquadres de Catalunya, aprovat per Reial ordre de 27 de maig
de 1817, quan era capità general de Catalunya el general Castaños. En aquest
Reglament, que constava de quatre fulls, s'exposava l'organització del cos, els
drets, deures i càstigs a imposar -que podien arribar als deu anys de treballs forçats
o empresonament a l'Àfrica si un mosso aixecava la veu a un superior, o als dos
anys si es desertava amb l'arma- i no parla massa de les atribucions del cos,
de les quals s'ha tingut informació mitjançant cartes entre els caporals i el
comandament.
El cos va existir fins
a l'any 1868, en què el general Prim va decretar la dissolució de les Esquadres
de Catalunya. Pensem que la Guàrdia Civil era pagada per l'Estat mentre que els
mossos eren pagats pels ajuntaments i les diputacions, cosa que en propicià la
desaparició, en unió del caràcter monàrquic que tenia el cos i de la caiguda
d'Isabel II.
El cos no va tornar a
existir fins a l'any 1875, i durant 1876, amb el retorn del Borbó, es
reinstaurà només a Barcelona, ja que les diputacions de Girona, Tarragona i
Lleida no van voler fer-se càrrec de les despeses, tot i que hem de tenir en
compte que al govern conservador li interessava tenir a Catalunya el màxim de
seguretat possible, ja que aquell mateix any s'havia acabat la segona guerra
carlina al Principat.
Durant l'any 1877 es
van establir sis seus de les Esquadres a la província de Barcelona, amb 6
caporals, 18 sotscaporals i 182 mossos repartits a la Garriga, la Granada,
Monistrol, Sallent, Torelló i Sant Cugat.
A Barcelona hi havia
la seu del cos, però sense gairebé destacament ja que els mossos tenien molt
mala fama a causa de la contundència amb què havien carregat contra les masses
obreres. Per aquest motiu, els mossos van ser exclusivament rurals mentre no
s'assolia la xifra de 20.000 guàrdies civils per a Catalunya.
Es va equiparar els
mossos a la Guàrdia Civil en reglament, amb els mateixos tipus de dependència
del Govern civil i de la Capitania General. Això va implicar, fins a final de
segle, intents d'alguns diputats de la Diputació de voler suprimir el cos, ja
que ells el pagaven, però no el controlaven. Cap a 1900, el cost mensual del
cos s'acostava a les 33.000 pessetes.
1900-1939.
DIFICULTATS PER SUBSISTIR
Durant el regnat
d'Alfons XIII, els Mossos van veure perillar la seva existència, no per part de
les autoritats centrals, sinó de les catalanes i especialment per part de la
Mancomunitat, amb Prat de la Riba al capdavant, ja que va voler manar en el cos
i no va poder. Sempre es va adduir que els mossos eren guardes rurals en una
societat cada vegada més ciutadana.
L'any 1903, el cos estava compost per 1 comandant, 7
caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos. En aquell any hi havia
caps de destacament a les localitats següents: Barcelona (ciutat i moll: 1
sotscap i 40 mossos; els mossos del port eren contractats per la Junta del
Port), Torelló, Gironella, la Garriga, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de
Mediona i Sant Cugat.
L'any 1930 el cos es
va reorganitzar en tres esquadres: la Garriga, Sallent i Piera.
LA
REPÚBLICA
El cos va restar fidel
a les autoritats republicanes i el mateix 14 d'abril, el capità Escofet, cap de
la Garriga, es va posar a les ordres del president Macià, davant els dubtes del
cap del cos del moment.
El 14 d'octubre de
1932, el president Macià va decretar que els Mossos s'estenguessin per tota
Catalunya (cosa que no es va complir) i, durant els fets d'octubre de 1934, van
restar al costat del president Companys, cosa que va suposar una dretització
manifesta en els caps del cos fins a les eleccions de febrer de 1936 i el
retorn del president Companys.
Durant la guerra, el
nombre d'integrants del cos va augmentar de 300 a 1.000 i, el 31 de gener de
1939, els mossos van passar a França amb el president de la Generalitat, ja que
el cos va ser suprimit per les autoritats franquistes. Quan van retornar a
Catalunya, molts d'ells van restar en camps de concentració i alguns hi van
morir.
EL
FRANQUISME
El 21 de juliol de
1950, un decret del Ministerio de la Gobernación va autoritzar a la Diputació
de Barcelona l'organització d'una secció de Mozos de Escuadra, amb 40 efectius,
que va començar a prestar servei el dia de Sant Jordi de 1952, a les
dependències de la Diputació. La majoria d'aquests integrants provenien de
l'Exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia Armada i, a pesar de totes les
circumstàncies, l'esperit català va restar encès en algun d'ells, com va ser el
cas del sergent Antoni Moncadas.
L'any 1961, la secció
va passar a 50 efectius, i l'any 1978 es va autoritzar d'arribar al centenar.
Durant aquest període, la feina dels Mossos es van limitar a la seva presència
al Palau i a d'altres dependències de la Diputació. El cos va obtenir la Creu
de Sant Jordi per la seva actuació en les riuades del Vallès.
LA GENERALITAT
Els Mossos van passar
a dependre de la Generalitat després d'un temps de l'arribada del president
Tarradellas. L'any 1982 es van convocar 280 places de mossos de tercera i el
cos es va convertir en la Policia Autonòmica de Catalunya. En el mes de febrer
de 1984, es van obrir els destacaments de Girona, Lleida i Tarragona, amb un
caporal i 5 agents, i els mossos van deixar de ser militars.
El desplegament dels
Mossos d'Esquadra per Catalunya s'ha produït amb la substitució de les forces i
els cossos de seguretat de l'Estat. Osona, a finals de 1994, va ser la primera
comarca on se'ls va substituir i progressivament va passar el mateix a la resta
de comarques gironines. En el mes de novembre de 1997, es va completar la
substitució a la província de Girona. En el mateix mes, però de 1998, s'ha
començat el desplegament a les comarques de Lleida -Solsonès, Segarra i
Urgell-, que acabarà a finals de 1999. També s'ha incrementat la presència de
mossos a la província de Barcelona amb el desplegament al Berguedà.
El desplegament dels
Mossos propicia que cada any més de 700 persones augmentin el nombre
d'integrants del cos. Poc més enllà del 2000, el cos estarà estès per tot el Principat.
Per altra banda, el
mes de maig de 1998 es va produir la substitució de l'Agrupació de Trànsit de
la Guàrdia Civil a tota la província de Girona. A la primavera de 1999 està
previst el desplegament dels mossos de trànsit a les comarques de Lleida.
Els Mossos treballen
en els camps de la seguretat ciutadana, la policia judicial i administrativa i
la policia científica, entre d'altres, i és un cos jove ja que molt pocs
integrants sobrepassen els 40 anys d'edat. La nova assumpció de competències
farà que el cos desenvolupi les seves tasques amb major intensitat, a totes les
contrades de Catalunya.
Àngel Magarzo i Vaquer
Mosso d'Esquadra i historiador
Barcelona,
novembre de 1998
|
|
