Informació sobre la província de Tarragona.
Tarragona
(província), província del nord-est d'Espanya, situada a
la comunitat autònoma de Catalunya. Limita al nord amb la província
de Lleida, a l'est amb la de Barcelona i la mar Mediterrània, al
sud amb la de Castelló, i a l'oest amb les de Terol i Saragossa.
El relleu
provincial està configurat per la vall de l'Ebre, riu que té
en la seva embocadura característiques mediterrànies, de
més de 320 km2 , amb els dos braços del riu que encerclen
l'illa de Buda on hi ha marismes i albuferes de notable valor ecològic
i per la serralada prelitoral, en la que destaquen les serralades de Prades
(1200 m), Priorat, Montserrat (1471 m), Llena i Montagut. Es tracte de
serralades originades a partir d'un plegament de dipòsits marins
al llarg del terciari. El clima passa de ser típicament marí,
mediterrani i sec a la costa, a fred en l'hivern i menys càlid a
l'estiu en l'interior. La mitja de temperatures de de 16.5 ºC i el
de les precipitacions es de 550 mm anuals. En la hidrografia provincial
es diferencien dues zones: per un cantó, l'Ebre i les aigües
que corren per la seva conca -Matarranya,Cana,Ciurana-; per l'altre les
aigües que , originant-se en diferents serralades, van a parar directament
al Mediterrani- Gaià, Francolí-.Es tracta de corrents d'aigua
de règim torrencial i irregular. Temps enrera, la vegetació
va ser important en el que es refereix al volum de les seves masses forestals
(alzines, pi carrasc, pi d'Alepo, pi boscà, faig), si be en la actualitat
aquests son insignificants, doncs només sobreviu el rostoll en la
vall de l'Ebre.
Les seves
comarques naturals més importants son: el Penedès, terres
agrícoles on predomina el paisatge graner i de vinyes; el camp Tarragonès,
zona d'horta i fruiters, com el taronger, el llimoner, l'atmeller o l'avellaner,
que alternen amb vinyes; Conca de Barberà, en la que els ceps i
cereals conformen el paisatge que rodeja el cèlebre i històric
monestir de Poblet; el Priorat on els seus afamats brous responen a la
riquesa del que va ser una cort que pertànyer als priors del convent
de Acala Dei; i les comarques que constitueixen el delta de l'Ebre (Ribera
d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre y Montsià), notable àrea arrossera.
Entre les
indústries sobre-surten les relacionades amb els productes agrícoles,
el tèxtil —cotonera—, la química i la paperera, encara que
en les últimes dècades ha cobrat gran importància
les activitats turístiques (Salou, Cambrils). La densitat de població
de la província es de 91 hab/km2 y la forma
de poblament es típicament mediterrània, aixà es,
agrupada en ciutats; destaquen els nuclis de Tarragona, la capital provincial
(els seus 114.931 habitants, en 1995, descendents dels que van habitar
la antiga Colònia Julià Victrix Triumphalis Tarraco, segueixen
gaudint de monuments com les muralles, la catedral —es va començar
a construir al 1171 i es va acabar al 1331—, la capella romànico-gòtica
de San Pau i el palau arzobispal), Reus (nucli agrícola, industrial
i nus ferroviari), Tortosa (sede episcopal), Valls (centre industrial i
mercantil), Amposta i Sant Carles de la Ràpita.
La història
de la província s'inicia ja en època pre-romana, amb la creació
d'una colònia celtibera, denominada Cosse. Al 218 a.C. Publio Cornelio
i Cneo Escipión van desembarcar en la península Ibérica
i van establir aquí el seu quarter d'hivern; la colònia va
passar a denominar-se Tarraco i es va convertir en la capital de la Hispània
Citerior. Al 27 a.C. va arribar l'emperador Octavi
August amb la finalitat de dirigir les guerres contra els càntabres.
Segons la tradició, san Pau y santa
Tecla van fundar a Tarragona la primera església cristiana a Espanya.
Posteriorment, entrar en una etapa de declinació amb els visigots,
encara que va obtenir de nou esplendor cultural i econòmic en el
període medieval (monestirs de Poblet, Santes Creus, Scala Dei,
Escornalbou). En el seu territori es van lliurar intenses batalles durant
la guerra de la Independència i la
Guerra Civil (1936-1939). Superfície,
6.283 km2; població (1995), 576.231 habitants.
Municipis de Tarragona
Aiguamúrcia, 596 hab
Albinyana, 1.088 hab
Albiol, L', 163 hab
Alcanar, 8.147 hab
Alcover, 3.466 hab
Aldea, L', 3.622 hab
Aldover, 813 hab
Aleixar, L', 625 hab
Alfara de Carles, 378 hab
Alforja, 1.178 hab
Alió, 342 hab
Almoster, 637 hab
Altafulla, 2.429 hab
Ametlla de Mar, L', 4.422 hab
Ampolla, L', 1.700 hab
Amposta, 15.687 hab
Arboç, L', 3.497 hab
Arbolí, 143 hab
Argentera, L', 138 hab
Arnes, 536 hab
Ascó, 1.807 hab
Banyeres del Penedès, 1.566 hab
Barberà de la Conca, 429 hab
Batea, 2.006 hab
Bellmunt del Priorat, 308 hab
Bellvei, 1.186 hab
Benifallet, 934 hab
Benissanet, 1.039 hab
Bisbal de Falset, La, 257 hab
Bisbal del Penedès, La, 1.606 hab
Blancafort, 398 hab
Bonastre, 301 hab
Borges del Camp, Les, 1.457 hab
Bot, 879 hab
Botarell, 501 hab
Bràfim, 561 hab
Cabacés, 340 hab
Cabra del Camp, 483 hab
Calafell, 9.705 hab
Camarles, 2.873 hab
Cambrils, 17.127 hab
Capafonts, 102 hab
Capçanes, 404 hab
Caseres, 343 hab
Castellvell del Camp, 1.047 hab
Catllar, El, 1.687 hab
Colldejou, 189 hab
Conesa, 126 hab
Constantí, 5.407 hab
Corbera d'Ebre, 1.103 hab
Cornudella de Montsant, 855 hab
Creixell, 1.345 hab
Cunit, 3.977 hab
Deltebre, 10.393 hab
Duesaigües, 211 hab
Espluga de Francolí, L', 3.661 hab
Falset, 2.517 hab
Fatarella, La, 1.329 hab
Febró, La, 60 hab
Figuera, La, 125 hab
Figuerola del Camp, 204 hab
Flix, 4.761 hab
Forès, 61 hab
Freginals, 355 hab
Galera, La, 760 hab
Gandesa, 2.702 hab
Garcia, 550 hab
Garidells, Els, 190 hab
Ginestar, 849 hab
Godall, 767 hab
Gratallops, 231 hab
Guiamets, Els, 310 hab
Horta de Sant Joan, 1.309 hab
Lloar, El, 131 hab
Llorac, 106 hab
Llorenç del Penedès, 1.394 hab
Marçà, 604 hab
Margalef, 152 hab
Mas de Barberans, 747 hab
Masdenverge, 939 hab
Masllorenç, 382 hab
Masó, La, 251 hab
Maspujols, 406 hab
Masroig, El, 528 hab
Milà, El, 164 hab
Miravet, 807 hab
Molar, El, 310 hab
Montblanc, 5.932 hab
Montbrió del Camp, 1.426 hab
Montferri, 161 hab
Montmell, El, 397 hab
Mont-ral, 139 hab
Mont-roig del Camp, 5.580 hab
Móra d'Ebre, 4.735 hab
Móra la Nova, 2.776 hab
Morell, El, 2.389 hab
Morera de Montsant, La, 204 hab
Nou de Gaià, La, 383 hab
Nulles, 338 hab
Palma d'Ebre, La, 429 hab
Pallaresos, Els, 1.460 hab
Passanant, 189 hab
Paüls, 683 hab
Perafort, 513 hab
Perelló, El, 2.158 hab
Piles, Les, 149 hab
Pinell de Brai, El, 1.142 hab
Pira, 342 hab
Pla de Santa Maria, El, 1.655 hab
Pobla de Mafumet, La, 968 hab
Pobla de Massaluca, La, 452 hab
Pobla de Montornès, La, 1.178 hab
Poboleda, 378 hab
Pont d'Armentera, El, 601 hab
Porrera, 455 hab
Pradell de la Teixeta, 245 hab
Prades, 529 hab
Prat de Comte, 208 hab
Pratdip, 437 hab
Puigpelat, 469 hab
Querol, 238 hab
Rasquera, 857 hab
Renau, 63 hab
Reus, 90.221 hab
Riba, La, 852 hab
Riba-roja d'Ebre, 1.544 hab
Riera de Gaià, La, 910 hab
Riudecanyes, 590 hab
Riudecols, 980 hab
Riudoms, 4.962 hab
Rocafort de Queralt, 261 hab
Roda de Barà, 2.759 hab
Roquetes, 6.037 hab
Rourell, El, 279 hab
Salomó, 439 hab
Salou, 10.359 hab
Sant Carles de la Ràpita, 10.815 hab
Sant Jaume dels Domenys, 1.342 hab
Sant Jaume d'Enveja, 3.417 hab
Santa Bàrbara, 3.387 hab
Santa Coloma de Queralt, 2.549 hab
Santa Oliva, 1.788 hab
Santa Perpètua de Gaià, 126 hab
Sarral, 1.418 hab
Savallà del Comtat, 63 hab
Secuita, La, 1.073 hab
Selva del Camp, La, 3.702 hab
Senan, 30 hab
Sénia, La, 5.096 hab
Solivella, 714 hab
Tarragona, 114.931 hab
Tivenys, 1.009 hab
Tivissa, 1.766 hab
Torre de Fontaubella, La, 83 hab
Torre de l'Espanyol, La, 679 hab
Torredembarra, 8.572 hab
Torroja del Priorat, 142 hab
Tortosa, 30.560 hab
Ulldecona, 5.208 hab
Ulldemolins, 506 hab
Vallclara, 109 hab
Vallfogona de Riucorb, 111 hab
Vallmoll, 1.154 hab
Valls, 20.315 hab
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, 4.457 hab
Vendrell, El, 17.890 hab
Vespella, 148 hab
Vilabella, 856 hab
Vilalba dels Arcs, 792 hab
Vilallonga del Camp, 1.225 hab
Vilanova de Prades, 153 hab
Vilanova d'Escornalbou, 441 hab
Vilaplana, 519 hab
Vila-rodona, 1.010 hab
Vila-seca i Salou, 12.610 hab
Vilaverd, 367 hab
Vilella Alta, La, 135 hab
Vilella Baixa, La, 168 hab
Vimbodí, 1.113 hab
Vinebre, 442 hab
Vinyols i els Arcs, 957 hab
Xerta, 1.237 hab